18/12/09, dia negre per al món: fracassa Copenhaguen

Els polítics del món no van fer el seu treball. Han fracassat per a evitar el canvi climàtic catastròfic. L'acord emanat de Copenhaguen no és just, no és ambiciós i no és jurídicament vinculant, va denunciar Greenpeace.

L'acord al que es va arribar és només maquillatge verd. Per al món i per a la gent és inacceptable un acord d'aquest tipus, covard i sense fites clares de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) per part dels països industrialitzats, va considerar l'organització.

"Aquesta nit la ciutat de Copenhaguen és l'escena del crim, amb els i les culpables volant per a abandonar-la. Els líders mundials tenien una oportunitat única en la vida per evitar el canvi climàtic catastròfic però al final es va produir un acord barruer, ple de buits. Hem vist un any de crisi, però avui està clar que la major crisi que enfronta la humanitat és una crisi de falta de lideratge", va assenyalar Kumi Naidoo, director executiu de Greenpeace Internacional.

Durant un any, un important nombre de països en desenvolupament van mostrar la seva voluntat per a compartir la responsabilitat de frenar el canvi climàtic global. Però al final, la responsabilitat d'aquest fracàs recau en els països rics, els països que tenen la responsabilitat històrica més gran per ser els causants del problema. I molt en particular, Estats Units i Barack Obama van fallar a prendre un lideratge i una responsabilitat real i van mantenir les converses en un nivell molt pobre.

"La ciència climàtica assenyala que tenim uns pocs anys per a arribar un bec d'emissions i començar a reduir dràsticament, a fi d'evitar el canvi climàtic catastròfic. No podem canviar la ciència, però sí podem canviar la política... i sens dubte també hauríem de canviar de polítics?, va agregar Naidoo.

"Els veritables líders haguessin actuat però els polítics que es van reunir a Copenhaguen no es van prendre de debò la urgència que té per a la humanitat el revertir els efectes catastròfics del canvi climàtic. Un acord aspiracional i ple de promeses no és altra cosa que maquillatge verd; permetre que la temperatura augmenti fins a 3 graus és condemnar a la humanitat a patir més fam, epidèmies, a la pèrdua de les seves llars i les seves collites i fins i tot a la pèrdua de vides, aquest és el futur que ens estan deixant els polítics a Copenhaguen.

La societat civil, la pressió de la qual ha estat fonamental en aquests dies, hauria d'incrementar els seus esforços. Cadascun de nosaltres ha d'exigir-li comptes als seus polítics. Hem de prendre la lluita per a evitar la catàstrofe climàtica en tots els nivells polítics -regional, local, nacional i internacional. Hem d'estar també en els carrers i en els llocs de presa de decisions. Hem de treballar per un canvi fonamental en la nostra societat o bé hem de sofrir les conseqüències de seguir així", va finalitzar Naidoo.

Construcció de l'aerogenarador

Els alumnes de la Comissió, amb l'ajut dels de 1r d'Arts Gràfiques del curso 2008-2009,hem construit un aerognerador partim del reciclatge d'una roda i una forquilla de bicicleta. Aquí podeu veure algunes fotografies del procés de construcció. Si voleu més informació no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres.

Qué és això del decreixement?

El decreixement és un concepte polític, econòmic i social que s'oposa al relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic.

El terme decreixement neix als anys 80 per la presa de consciència de les conseqüències del productivisme de la societat industrial:

* Esgotament dels recursos energètics: petroli, gas, carbó, urani.

* Esgotament d'alguns minerals.

* Degradació del medi ambient: efecte hivernacle, canvi climàtic, pèrdua de la biodiversitat i contaminació. * Degradació de la salut de: la fauna, la flora i de la mateixa humanitat: esterilitat, al·lèrgies, malformacions, augment del càncer, sense oblidar-nos que l'envelliment de la població és també un factor multiplicador.

* Evolució d'un mode de vida dels països del nord en detriment dels països del sud: transports, tractament d'escombraries, alimentació (per exemple els països del nord important soja dels països empobrits per alimentar bestiar (7 calories vegetals per una d'animal), energies... Explotació considerada neo-colonial dels recursos dels països del sud en detriment de la seva autosuficiencia.

Aquest productivisme es torna a discutir des de fa poc posant en qüestió el desenvolupament sostenible, concepte que és vist pels partidaris del decreixement com un oxímoron (una contradicció dels mateixos termes): a ritme actual, el 20% de la població consumeix el 80% dels recursos naturals.

El consum d'aquests recursos no fa més que accelerar el seu esgotament. El problema de l'esgotament dels recursos energètics tampoc es té en compte. A la vegada, això multiplica la petjada ecològica (la petjada ecològica es refereix a la superfície necessària per produir els recursos consumits i per absorvir els residus i la contaminació). Si tota la població mundial portés un model de vida com un europeu mig, s'estima que es necessitarien entre 3 i 8 planetes Terra. Aquest 20% de la població més rica, per tant, no té una cap altre més opció que reduir la producció i el seu consum per tal de decréixer.

Pels seus partidaris, el decreixement serà, tard o d'hora, imposat per la reducció dels recursos naturals. Per tant proposen d'anticipar-se a la situació de forma voluntària per pal·liar els efectes negatius que això comportarà a la qualitat de vida de tots i totes.

El model econòmic actual, segons Latouche, un desl teòrics principals d'aquest moviment, ha fracassat (la fallida de les finances i l'economia mundial i el canvi climàtic en són la mostra més dramàtica) i els humans podem aprofitar aquest col·lapse per canviar les regles de joc, deixar de créixer i apostar per una "societat autònoma i ecònoma". Latouche proposa una sèrie d'objectius per dur a la pràctica el decreixement, el que ell anomena les 8 "R":

- Revaluar els valors en què creiem i al voltant dels quals organitzem la nostra vida.

- Reconceptualitzar la nostra mirada sobre el món (per exemple, repensar conceptes com la riquesa o la pobresa).

- Reestructurar el sistema de producció i les relacions socials en funció del canvi de valors.

- Redistribuir les riqueses i l'accés al patrimoni cultural.

- Relocalitzar: tota la producció que es pugui fer a escala local per a les necessitats locals, hauria de ser relalitzada localment.

- Reduir l'impacte sobre la biosfera dels modes de producció i de consum.

- Reutilitzar els aparells i els béns d'us, en lloc de tirar-los.

- Reciclar el rebuig de la nostra activitat.

Aquí teniu la primera part d'una conferència sobre el tema a càrrec de Carlos Taibo, professor de política econòmica de la Universitat Complutense de Madrid, la resta de parts la trobareu a youtube.

Il·luminació de Nadal

BCN estrena la il·luminació més ambiciosa per reanimar el Nadal
• L’ajuntament paga 350.000 euros dels dos milions del cost, davant els 4,6 milions de Madrid
• L’aportació municipal i dels patrocinadors multiplica la vistositat però arriba a menys carrers

Un aspecte de la Gran Via, ahir a la nit, primer dia amb ornamentació nadalenca. Foto: ÁLVARO MONGE
MÉS INFORMACIÓ
Els singulars galets debuten entre expectació i admiració
PATRICIA CASTÁN / HELENA LÓPEZBARCELONA
Ja és Nadal en 291 carrers de Barcelona, que ahir es van vestir i es van il·luminar de gala per reanimar els ànims festius (tant a nivell consumista com espiritual) i rellançar l’apagada imatge de la capital catalana durant els últims anys per aquestes dates. L’aportació de l’ajuntament de 350.000 euros (al marge de sufragar el consum elèctric) i de 464.000 procedents de patrocinadors ha permès donar un impuls als muntatges nadalencs, que fins ara sufragaven gairebé en solitari els comerciants. El col·lectiu, que ha aportat 1,18 milions, assegurava ahir que la llum de Barcelona és «10 vegades millor aquest any» –encara que el volum de carrers engalanats hagi dismi­nuït lleugerament–, ja que s’incorporen llums led (fil lluminós) de més ­qualitat.

EL RECICLATGE A L'ESCOLA

Hola,

Avui farem una reflexió sobre el reciclatge a l'escola. En el proper text trobareu l'explicació que dóna la Viquipèdia sobre el reciclatge. Un cop el llegiu, cadascú de vosaltres haureu de pensar què podem fer per millorar el reciclatge de la brossa al nostre centre.

Espero els vostres comentaris,

Carolina.

Reciclatge
De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

"El reciclatge és la recuperació i el reprocés de parts o elements d'un article, tecnologia, o aparell que en arribar al final de la seva vida útil pot ser reutilitzat. Les fases bàsiques del reciclatge són la recol·lecció dels residus, el seu procés o la fabricació a altres productes, els quals podran ser reciclats ells mateixos. Materials que acostumen a ser reciclats són el ferro, l'alumini, les ampolles de vidre, el paper, la fusta i el plàstic.


El reciclatge implica el processament de materials utilitzats per a que puguin ser productes nous per evitar malbaratament de materials potencialment útils, per reduir el consum de primera matèria fresca, per reduir ús d'energia, per reduir contaminació atmosfèrica (de la incineració) i contaminació de l'aigua (de l'abocament) reduint la necessitat de disposició del rebuig "convencional", i per abaixar emissions de gas hivernacle en comparació amb la producció. El reciclatge és un component clau de gestió de residus moderna i és el tercer component de la jerarquia del reciclatge: "Reduir, Reutilitzar, Reciclar".

Reciclar és per tant l'acció de tornar a introduir en el cicle de producció i consum productes materials obtinguts de residus. Per exemple, reciclar un ordinador significa que, o bé les seves parts o les matèries primeres que formen els seus components tornen a utilitzar-se.
També es refereix al conjunt d'activitats que pretenen reutilitzar parts d'articles que, en el seu conjunt, han arribat al final de la seva vida útil, però que admeten un ús addicional per alguns dels seus components o elements.

Al procés (simple o complex, depenent del material) necessari per disposar d'aquestes parts o elements, i preparar-los per la seva nova utilització, es coneix com a recollida selectiva.
La producció de mercaderies i productes, que fan créixer el consum i com a conseqüència el augment de residus de diversos tipus —alguns dels quals no poden simplement acumular-se o desfer-se, car representen un perill real o potencial per la salut—, ha obligat a les societats modernes a desenvolupar diferents mètodes de tractament d'aquests residus, amb el que l'aplicació del reciclatge troba justificació suficient per ficar-se en pràctica.
En una visió ecològica del món, el reciclatge és la tercera i darrera mida en el objectiu de la disminució de residus; el primer seria la reducció del consum, i el segon la reutilizació.

El paper de l'educació al consumidor
Un paper actiu que pot fer el consumidor comú, conscient de la necessitat de reduir els residus, i per tant propiciar el reciclatge dels materials, es triar aquells productes amb envasos retornables, o fàcilment reciclables. Per exemple: preferir les begudes que tenen envasos retornables.

Raons per reciclar
Contenidors de reciclatge a Barcelona
El cost de recollida i tractament d'una tona de brossa és entre 30€ i 36€ (a Espanya).
A Espanya es llancen a l'any més de 300.000 tones de metalls. Això és un malbaratament de material.
Si es recicla el vidre, s'estalvia un 44% d'energia i per cada tona reciclada s'estalvien 1,2 tones de matèries primes.
Recuperar dues tones de plàstic equival a estalviar una tona de petroli.
Per cada tona d'alumini llençat a les deixalleries se n'extreu 4 tones de bauxita (que és el mineral del que s'obté). Durant la fabricació es produeix dos tones de residus molt contaminants i difícils d'eliminar.
Al reciclar una tona de paper se salven 17 arbres.